L'ancià i Salomón

"forastero de mierda", "sinverguenza", "uno de esos negros", "ladrón"

Tots aquests termes formen part dels discurs inicial de l'Eusebio, un ancià de poble, cap als immigrants. Ell mostra una actitud de rebuig molt forta que es veu reflectida en el llenguatge que utilitza i la forma en la qual els menysprea. No obstant, la història canvia totalment quan de cop l'ancià descobreix que el Bassir ("uno de esos negros") té un gran talent per a jugar a la petanca. Com s'acosta el festival i el torneig de petanca, l'Eusebio experimenta un canvi d'actitud. Això, en un primer instant, sembla ser degut, doncs, a un interès personal o una recompensa material. No obstant, al llarg del curtmetratge s'observa com l'ancià, a més d'aquest interès material, arriba a apreciar realment en Bassir.

És possible un canvi d'actitud? 

Aquesta pregunta ens la va fer l'Enric després de veure el vídeo. Hi he pensat i he arribat a la conclusió que si que és possible que una persona experimenti un canvi d'actitud sense que això impliqui l'obtenció d'una recompensa material. En el cas de l'Eusebio, que segurament no estaria acostumat a veure cap immigrant, aquest sentiment que té de rebuig segurament es deu a que en el fons té una mica de por. M'ha fet gràcia, i m'ha sobtat una mica la personalitat d'en Bassir, ja que ell, per molt que l'Eusebio l'insulti i el rebutgi, té fe en l'ancià. Ell creu i sap que només cal apropar-se una mica i fer-li veure que al cap i la fi tots som persones, vinguem del lloc que vinguem. Per tant, un canvi d'actitud no té que venir sempre acompanyat d'un interès, sinó que pot passar si ens mostren oberts a noves cultures.

Maria Elena