domingo, 30 de octubre de 2011

Com funciona el racisme?

"Yo no tengo nada contra los extranjeros, pero..."

A classe vam veure un vídeo "Las afinidades electivas" on es veia clarament com funciona el racisme a nivell pràctic. Una persona pot dir que no té res contra els estrangers, però quan se li presenta alguna necessitat pot transformar aquesta en una actitud de rebuig i inclús en una pràctica de discriminació o exclusió. Al vídeo veiem l'exemple perfecte quan un metge està esperant per poder comprar unes entrades, però quan aquest veu que en queden poques, s'inventa un argument que diu que totes aquelles persones de procedència estrangera hauríem d'estar al final de la fila per tal de poder avançar en la cua. Quan això no funciona, diu que ja que ell és el metge, hauria d'estar per davant dels seus pacients. Al final del vídeo veiem com tot se li torna en contra i es veu atrapat en una situació bastant irònica.

Què en traiem d'això? Sempre hi ha una part ideològica darrere del racisme, algú que pensa, un polític. També hi ha un tècnic, és a dir, els que executen i, per descomptat, les víctimes. La resta podríem dir que no pensen, actuen ni opinen al respecte. Avui en dia les víctimes del racisme molts cops són els immigrants, però com hem vist a classe, existeixen molts tipus de racisme, des de la xenofòbia (rebuig a allò que ve de fora), aporofobia (al desposseït) fins la heterofobia (rebuig genèric als altres).


També vam comentar el diferents "Plans del racisme" per diferenciar el grau o nivell de racisme existents. El primer, que també vaig mencionar en l'anterior entrada al blog, és l'infraracisme que es manifesta a través d'acudits, etc., i que s'ha anat construint al llarg dels anys. És per dir-ho d'una forma, un racisme molt "light", no obstant, no deixa de ser una forma de manifestar idees o opinions respecte altres.
El segon nivell és el racisme fragmentat, és a dir, quan ja parlem d'actes puntuals racistes, manifestacions,... Després passem a parlar del racisme polític, quan es fan lleis que regulen aquests temes, i finalment el racisme total o d'Estat que és el racisme més radical. Un clar exemple és l'Holocaust, quan la política es fonamenta sobre plantejaments racials, de rebuig o exclusió.

És difícil saber on està el límit per dir que una actuació és racista o no, i en gran mesura crec que tots tenim algun prejudici o opinió. Els acudits poden ser divertits i ens podem riure, sempre i quan ningú se senti ofès o discriminat.

lunes, 24 de octubre de 2011

Constatació o defensa?

Tornant a incidir sobre el tema del interculturalisme i el multiculturalisme del que vaig parlar fa un temps intentant definir aquestes paraules. Quan vaig fer les meves pròpies definicions no era conscient de que existeix una diferència també entre els termes multiculturalisme i multiculturalitat, i el mateix passa amb la paraula interculturalitat i interculturalisme.
He de dir, abans de tot, que totes aquestes contenen la paraula cultura, que denota un sentiment, a través del qual ens expressem. Va, doncs, més enllà que la ètnia (només és biològic/físic).

Quan parlem de multiculturalitat ens referim a la constatació d'una diversitat de cultures. En canvi, multiculturalisme és la defensa del pluralisme cultural, és a dir, que tots tenen un rol igualitari.  Per tant, a més de constatar que hi ha moltes cultures, defensa l'idea de que tots han de tenir els mateixos drets.
En quant a la interculturalitat és la constatació de l'existència de comunicació intercultural. És a dir, hi ha relació, no obstant, això no implica que hi hagi també entesa ni un intercanvi de valors. Quan parlem de interculturalisme ens referim a la defensa de la barreja cultural i, en aquest cas sí, de l'intercanvi de valors.


Ara bé, el debat que s'ha originat a partir d'aquesta clarificació de conceptes ha estat molt interessant. Perquè, què passaria si portéssim el multiculturalisme a l'extrem? Hi hauria una segregació igualitària on la tolerància seria el valor màxim. Això sembla força positiu en principi, ja que tots tindríem uns mateixos drets, però no hi hauria barreja de cultures i cadascú aniria pel seu compte.

I què passaria si es portés l'interculturalisme a l'extrem? En aquest cas ens trobaríem amb un fenomen anomenat "hibridació cultural", que comporta la pèrdua d'identitat i la generació d'una nova cultura comuna. Es tracta d'un fenomen que s'està intensificant bastant a causa de la globalització, ja que gràcies a aquesta s'estan donant diversos canvis en la cultura; es produeixen apropaments culturals, a través, per exemple, dels mitjans de comunicació. Això ens pot proporcionar un major coneixement dels estils de vida d'altres cultures. No obstant, aquest fet també té una cara negativa. ja que existeix una tendència a homogeneïtzar les cultures prenent com a cultura referent la americana. I això fa por.

Això m'ha fet pensar en quina opció seria la més adequada, però la veritat és que no crec que cap dels dos extrems siguin la solució. En la meva opinió és important conèixer altres cultures, barrejar-se amb elles, sempre mantenint el que seria l'essència de la nostra cultura.


Per tancar aquesta entrada m'agradaria posar dos acudits que he trobat a Internet sobre el tema del multiculturalisme. Això, alhora, enllaça amb el següent tema del que parlaré: dels diferents nivells de racisme. El nivell inferior que potser no es consideraria racisme en sí es diu infraracisme i normalment es tradueix en acudits sense massa ànim d'ofendre.




Maria Elena

sábado, 15 de octubre de 2011

Catalunya über alles

Hola a tots!

Acabo d'entrar a la pàgina web del cinema de Vilanova i he vist a la cartellera una pel·lícula que es diu "Catalunya über alles" i m'ha cridat l'atenció. La sinopsi diu:

"La pel·lícula tracta fonamentalment de la xenofòbia a la Catalunya més interior, a través de la vida d'un immigrant en atur, un ex-presidiari i un empresari d'èxit en un petit poble català. El director ha recollit tres històries per tractar d'analitzar aquest fenomen, que afecta tot el món, tractant de donar diversos punts de vista en situacions diferents."












Jo no se si la veure, però tractant-se de temes que ara estem veient a classe potser seria una idea. Us deixo el trailer:



Maria Elena

viernes, 14 de octubre de 2011

¿Dónde está el límite entre la rivalidad y el racismo?

Aquesta és una de les preguntes que surt en una notícia que vaig trobar fa un temps a 20minuts.es. L'he volgut penjar al Blog per a que hi donéssiu un cop d'ull. No me'n recordo si va ser a la primera classe d'interculturalitat o la segona, però va sorgir el tema del racisme al futbol i es va arribar a la conclusió que als futbolistes no se'ls rebutja, que no existeix racisme al camp, sinó més bé admiració pels jugadors.

Pancarta contra el racisme

Diverses noticies, entre d'altres la que vaig trobar interessant "Racismo en el deporte español, un mal que existe y que se puede perseguir y erradicar", posen èmfasi en que el racisme realment està present dintre del camp. Es debat si s'hauria de sancionar aquests comportaments i com es que la gent mostra aquest tipus d'actituds envers alguns jugadors. És un tema que es trasllada també a altres esports com la Fórmula 1, amb el cas de Lewis Hamilton quan alguns aficionats varen tenir actituds racistes contra ell.

Penso que, si volem una societat més justa, també ens hem de centrar en àmbits com aquests i combatre el racisme.


Maria Elena

lunes, 3 de octubre de 2011

Ingredients clau d'una definició: cultura, multiculturalisme i racisme

Què ens ve al cap quan pensem en el terme "cultura"? És una paraula bastant comuna de la qual sovint se'n sent parlar. Però, algun cop us heu parat a pensar en la seva significació? A la darrera classe, l'Enric ens va proposar que intentéssim definir el terme cultura amb les nostres paraules. La meva definició va ser: "un conjunt d'ideologies, creences, costums, hàbits, llengua, etc., amb les quals ens sentim identificats". Clar, aquesta només era una primera aproximació, ja que després tots vam dir la nostra i em vaig donar compte d'altres aspectes rellevants:

Un dels problemes que ens hem trobat alhora de definir aquest terme és la subjectivitat. És a dir, la paraula cultura no significa el mateix ara que al segle XVIII. És, per tant, un coneixement relatiu, ja que la societat canviant fa que la cultura sigui dinàmica. També ens hem topat amb un problema terminològic comparant ètnia amb cultura. S'aplica pel mateix o hi ha diferències? Després d'una estona de discussió, hem arribat a la conclusió que la paraula ètnia s'aplica a l'exòtic o cultures minoritàries. Té, per tant, un component racial. No obstant, aquest terme s'ha perdut bastant als debats contemporanis. Tampoc s'ha de confondre amb "societat", ja que aquest terme només es refereix a un conjunt de persones que comparteixen un mateix territori.

Una cosa que si està clara és que, per molt que no hi hagi una definició única, totes han de tenir uns ingredients clau: idea de conjunt (com a conjunt d'elements que interactuen), contingut, població o territori, identificació i transmissió. Fent èmfasi en aquest últim aspecte, que jo no havia considerat en la meva definició, ens referim a que la cultura és apresa, és a dir, no és genètica.

Ara, amb tots aquests coneixements, m'agradaria fer una definició més elaborada: "El terme cultura fa referència a un conjunt de costums, tradicions, creences, llengua i altres trets característics d'una població, que es van transmetent de generació en generació, a través dels quals ens sentim identificats i que generen un sentiment de pertinença."

A partir d'aquí, l'Enric ens va plantejar d'elaborar la nostra definició dels següents termes:

Multiculturalisme
Si penso en la paraula, em ve al cap qualsevol lloc on hi hagi gent de diferents cultures. De fet, si separem la paraula (multi-culturalisme), ja ens diu que hi ha moltes-, en aquest cas, doncs, cultures simultàniament. Fent una petita recerca per Internet he trobat que en molts llocs diuen que aquest terme es polisèmic i està subjecte a diverses i de vegades contradictòries interpretacions. Això m'ha fet dubtar una mica. He continuat cercant i he trobat la següent definició: "Es la primera expresión del pluralismo cultural, que promueve la no discriminación por razones de raza o cultura, la celebración y reconocimiento de la diferencia cultural así como el derecho a ella."
Aquesta definició afegeix característiques que jo no havia considerat en la meva, però les definicions van variant les unes de les altres, així que crec que s'haurien de trobar aquests ingredients clau per a una bona definició del terme, tal i com vam fer amb el terme cultura. El possible problema que veig aquí és que es tracta d'un concepte bastant modern que potser no s'ha definit del tot encara i que es va transformant a mesura que la societat canvia. A més, hem d'anar en compte de no confondre conceptes com interculturalitat amb multiculturalisme.

Racisme
En alguna entrada anterior ja vaig fer menció a aquest tema. Em vaig plantejar diferents situacions i quan realment podem dir que algú és o no racista. Tal i com vaig mencionar anteriorment, crec que el racisme no es limita només a una ideologia basada en la superioritat d'unes races o ètnies sobre altres (segons la Wikipedia). Jo crec que va més enllà, que no només es limita al rebuig davant d'altres races que considerem inferiors a nosaltres. Des del meu punt de vista també es podria aplicar al rebuig o a prejudicis que tenim contra alguna persona que no comparteix amb nosaltres uns mateixos valors, creences,... Per a mi es basa en el respecte o no envers altres cultures, races, creences, formes d'actuar, etc. Si estic en el cert o no, no ho sé, però aquesta és la meva interpretació personal.


Maria Elena