Constatació o defensa?

Tornant a incidir sobre el tema del interculturalisme i el multiculturalisme del que vaig parlar fa un temps intentant definir aquestes paraules. Quan vaig fer les meves pròpies definicions no era conscient de que existeix una diferència també entre els termes multiculturalisme i multiculturalitat, i el mateix passa amb la paraula interculturalitat i interculturalisme.

He de dir, abans de tot, que totes aquestes contenen la paraula cultura, que denota un sentiment, a través del qual ens expressem. Va, doncs, més enllà que la ètnia (només és biològic/físic).

Quan parlem de multiculturalitat ens referim a la constatació d'una diversitat de cultures. En canvi, multiculturalisme és la defensa del pluralisme cultural, és a dir, que tots tenen un rol igualitari.  Per tant, a més de constatar que hi ha moltes cultures, defensa l'idea de que tots han de tenir els mateixos drets.

En quant a la interculturalitat és la constatació de l'existència de comunicació intercultural. És a dir, hi ha relació, no obstant, això no implica que hi hagi també entesa ni un intercanvi de valors. Quan parlem de interculturalisme ens referim a la defensa de la barreja cultural i, en aquest cas sí, de l'intercanvi de valors.

Ara bé, el debat que s'ha originat a partir d'aquesta clarificació de conceptes ha estat molt interessant. Perquè, què passaria si portéssim el multiculturalisme a l'extrem? Hi hauria una segregació igualitària on la tolerància seria el valor màxim. Això sembla força positiu en principi, ja que tots tindríem uns mateixos drets, però no hi hauria barreja de cultures i cadascú aniria pel seu compte.

I què passaria si es portés l'interculturalisme a l'extrem? En aquest cas ens trobaríem amb un fenomen anomenat "hibridació cultural", que comporta la pèrdua d'identitat i la generació d'una nova cultura comuna. Es tracta d'un fenomen que s'està intensificant bastant a causa de la globalització, ja que gràcies a aquesta s'estan donant diversos canvis en la cultura; es produeixen apropaments culturals, a través, per exemple, dels mitjans de comunicació. Això ens pot proporcionar un major coneixement dels estils de vida d'altres cultures. No obstant, aquest fet també té una cara negativa. ja que existeix una tendència a homogeneïtzar les cultures prenent com a cultura referent la americana. I això fa por.

Això m'ha fet pensar en quina opció seria la més adequada, però la veritat és que no crec que cap dels dos extrems siguin la solució. En la meva opinió és important conèixer altres cultures, barrejar-se amb elles, sempre mantenint el que seria l'essència de la nostra cultura.

Per tancar aquesta entrada m'agradaria posar dos acudits que he trobat a Internet sobre el tema del multiculturalisme. Això, alhora, enllaça amb el següent tema del que parlaré: dels diferents nivells de racisme. El nivell inferior que potser no es consideraria racisme en sí es diu infraracisme i normalment es tradueix en acudits sense massa ànim d'ofendre.

Maria Elena