Com funciona el racisme?

"Yo no tengo nada contra los extranjeros, pero..."

A classe vam veure un vídeo "Las afinidades electivas" on es veia clarament com funciona el racisme a nivell pràctic. Una persona pot dir que no té res contra els estrangers, però quan se li presenta alguna necessitat pot transformar aquesta en una actitud de rebuig i inclús en una pràctica de discriminació o exclusió. Al vídeo veiem l'exemple perfecte quan un metge està esperant per poder comprar unes entrades, però quan aquest veu que en queden poques, s'inventa un argument que diu que totes aquelles persones de procedència estrangera hauríem d'estar al final de la fila per tal de poder avançar en la cua. Quan això no funciona, diu que ja que ell és el metge, hauria d'estar per davant dels seus pacients. Al final del vídeo veiem com tot se li torna en contra i es veu atrapat en una situació bastant irònica.

Què en traiem d'això? Sempre hi ha una part ideològica darrere del racisme, algú que pensa, un polític. També hi ha un tècnic, és a dir, els que executen i, per descomptat, les víctimes. La resta podríem dir que no pensen, actuen ni opinen al respecte. Avui en dia les víctimes del racisme molts cops són els immigrants, però com hem vist a classe, existeixen molts tipus de racisme, des de la xenofòbia (rebuig a allò que ve de fora), aporofobia (al desposseït) fins la heterofobia (rebuig genèric als altres).

També vam comentar el diferents "Plans del racisme" per diferenciar el grau o nivell de racisme existents. El primer, que també vaig mencionar en l'anterior entrada al blog, és l'infraracisme que es manifesta a través d'acudits, etc., i que s'ha anat construint al llarg dels anys. És per dir-ho d'una forma, un racisme molt "light", no obstant, no deixa de ser una forma de manifestar idees o opinions respecte altres.

El segon nivell és el racisme fragmentat, és a dir, quan ja parlem d'actes puntuals racistes, manifestacions,... Després passem a parlar del racisme polític, quan es fan lleis que regulen aquests temes, i finalment el racisme total o d'Estat que és el racisme més radical. Un clar exemple és l'Holocaust, quan la política es fonamenta sobre plantejaments racials, de rebuig o exclusió.

És difícil saber on està el límit per dir que una actuació és racista o no, i en gran mesura crec que tots tenim algun prejudici o opinió. Els acudits poden ser divertits i ens podem riure, sempre i quan ningú se senti ofès o discriminat.