Individu vs Comunitat

Existeixen diversos debats sobre teoria política que s'han agrupat sota el nom de "La crítica comunitarista al liberalisme", considerant-se com a crítics comunitaristes més coneguts: Michael Sandel, Alasdair MacIntyre, Charles Taylor y Michael Walzer.

Quan parlem de comunitarisme, ens estem referint a què l'individu és un subjecte carregat d'història amb drets socials (dret a l'educació, al treball,...) que viu en comunitat. És el col·lectiu qui ens proporciona els trets d'identitat. El liberalisme, en canvi, parteix de l'idea que tots els individus tenen drets individuals, és a dir, drets de llibertat, però aquests no tenen garantia de l'Estat. No obstant, hem de tenir en compte que els termes "liberalisme" i "comunitarisme" es poden interpretar de diferents formes, segons l'autor o el país on ens trobem

A classe se'n va plantejar la següent qüestió: "Què va primer, l'individu o la comunitat?" S'ha creat un debat força interessant i polèmic. En la meva opinió estic convençuda que tant els drets individuals com els socials són importants. En la nostra societat conviuen, alhora, drets individuals i socials. No obstant, sembla que, amb el fenomen globalitzador, el nostre model d'Estat s'estigui convertint en el model d'Estat americà amb una visió neoliberal on prima la responsabilitat individual. S'està perdent aquest sentiment de col·lectivisme, de benestar col·lectiu, d'uns valors compartits... Sembla que tot s'estigui reduint a la major obtenció de beneficis individuals sense tenir en compte els altres i que cadascú s'espavili com pugui.

Des del meu punt de vista és molt important no perdre aquesta part col·lectiva, ja que sense l'existència d'aquesta, la societat es convertiria en una societat egoista i individualista, cosa que ja està passant. També defenso que els drets individuals són essencials, ja que considero que tots els individus han de tenir llibertat d'expressar la seva opinió, tenir un valors personals, poder actuar segons les seves creences i la seva cultura, sempre respectant els drets de la resta de ciutadans dins de la comunitat. Per tant, la situació ideal seria que existís un equilibri òptim entre els drets individuals i socials. Però no és un tasca gens fàcil, ja que s'ha de mobilitzar tota la societat i, tenint en compte que vivim en una societat canviant cada cop més competitiva, serà difícil sensibilitzar a la gent de la importància de tornar a reestructurar aquesta per a sigui més justa.

Maria Elena